Reflexions sobre la imatge

Entrevista de M.Arnau a periodisme cultural, assignatura de la UAB (2012):

Què pretenies amb l’exposició?
Fer una reflexió en forma de crítica visual sobre l’abandonament urbanístic, però també sobre l’incivisme i els actes vandàlics que molts cops malmeten patrimoni arquitectònic de pobles i ciutats.

I per què?
Per què passa això? Doncs perquè hi ha una crisi molt forta de valors. I és curiós perquè avui tothom és molt materialista. En canvi, no respecta el que és de tots o aquells edificis que, tot i ser privats, estan abandonats.
Però si em preguntes sobre les intencions de l’exposició, es tracta de posar de manifest el que jo crec que és un problema precisament pel que t’explico. Avui en dia quan algú fa alguna cosa mal feta –parlo de qüestions de civisme- és molt difícil que algú cridi l’atenció a aquella persona. Jo sóc el primer de no fer-ho. Temem ser represaliats, agredits física o verbalment per gent que no dóna valor a les coses i que menysprea normes socials bàsiques.

Normes...
A mi no m’agraden les normes. Ni parlar de normes. Millor parlar de conviccions i convencions. Tots sabem el que és correcte i el que no ho és i també sabem que hi ha uns límits per a unes normes raonables i per a d’altres que no ho són. Abusar de les normes és tenir sed de poder, mentre que ignorar-les és passar-se de llest. Tot és qüestió d’equilibri.

I tot això diuen les teves imatges?
No! Hahahaha! Però precisament és el que porta qualsevol reflexió. Una reflexió és un diàleg, entre diverses persones o amb un mateix, però que porta a fer-se preguntes i a encadenar temes. Tu m’has preguntat sobre les fotos i hem acabat parlant de normes, i en el fons, parlem de l’exposició.

T’han desaparegut algunes imatges de les que hi havia al carrer. T’ho esperaves?
Sincerament, sí. És més, era un dels objectius: que desapareguessin les fotos. Si no n’hagués desaparegut cap voldria dir que m’he equivocat i que vivim en una societat on tothom és molt respectuós amb els béns públics i privats, amb l’art, amb la llibertat d’expressió... Quan vaig pensar en posar algunes fotos a fora de la sala que acull l’exposició ja ho vaig insinuar que potser no podria recollir totes les fotos. Les que vaig posar a la font van durar tres dies. Les dels patis laterals han durat una setmana... Però encara n’han quedat on no era fàcil arribar.

I a dins.
Evidentment. Aniriem malament si també haguessin desaparegut fotos de dins de la sala... Voldria dir que la gent ja no solament es passa de llesta, sinó que passa de tot i que no té ni vergonya. Per sort encara no estem tan malament...

Estàs satisfet amb l’exposició? Creus que ha transmès el missatge?
De satisfet, n’estic. M’ha fet molta il·lusió haver pogut fer aquesta exposició, que és la primera que faig en format físic, és a dir, fora d’internet. I si ha transmès el missatge...? Jo crec que hi haurà hagut gent que l’haurà captat i d’altra que ni tan sols se l’ha arribat a plantejar. En tot cas, tot i que les fotos no tenien una intenció purament estètica, hi ha alguna gent que m’ha comentat coses positives en aquest sentit. Fins i tot em van fer una crítica que em va deixar sorprès, ja que les fotos no mostren imatges boniques o agradables, perquè són de llocs degradats i són fotografia que tira cap a la instantània o la fotonotícia. Vull dir que no hi ha una estètica pensada ni explotada, però que algú ha volgut mirar-se les fotos amb aquesta visió.

I què et van dir?
Res, que una de les fotos, on es veuen unes vies abandonades entre les quals hi surt espígol, feta a Ripoll, presenta un equilibri molt extraordinari de les formes i els colors, així com una il·luminació que ajuda a ressaltar una imatge plena de bellesa i de pau... Més o menys és el que em van dir. Tot i que la crítica era més llarga, s’hi va estar força estona parlant d’aquella foto.

Només d’aquella?
No, d’altres també. Sobretot de les més grans, que són les que criden més l’atenció. I de les d’Instagram. Altra gent m’ha dit també per internet que els han agradat les fotos. Tot són maneres de mirar-s’ho.

Per acabar, tens algun altre projecte en marxa?
Sí, molts. Potser massa i tot. Diguem que el meu cap és com una bomba que no pot parar de pensar ni d’imaginar. Però bé, que els meus projectes més immediats no passen per cap altra exposició –que també tinc idees sobre això-. Ara estic treballant en uns cursos de cinema de cara a l’estiu. N’hi haurà un de redacció de guions cinematogràfics i un altre on farem un curt. També a Sant Carles de la Ràpita.