BrainStorm News.cat

dijous, 19 d’abril del 2012

Reflexions sobre la imatge

Entrevista de M.Arnau a periodisme cultural, assignatura de la UAB (2012):

Què pretenies amb l’exposició?
Fer una reflexió en forma de crítica visual sobre l’abandonament urbanístic, però també sobre l’incivisme i els actes vandàlics que molts cops malmeten patrimoni arquitectònic de pobles i ciutats.

I per què?
Per què passa això? Doncs perquè hi ha una crisi molt forta de valors. I és curiós perquè avui tothom és molt materialista. En canvi, no respecta el que és de tots o aquells edificis que, tot i ser privats, estan abandonats.
Però si em preguntes sobre les intencions de l’exposició, es tracta de posar de manifest el que jo crec que és un problema precisament pel que t’explico. Avui en dia quan algú fa alguna cosa mal feta –parlo de qüestions de civisme- és molt difícil que algú cridi l’atenció a aquella persona. Jo sóc el primer de no fer-ho. Temem ser represaliats, agredits física o verbalment per gent que no dóna valor a les coses i que menysprea normes socials bàsiques.

Normes...
A mi no m’agraden les normes. Ni parlar de normes. Millor parlar de conviccions i convencions. Tots sabem el que és correcte i el que no ho és i també sabem que hi ha uns límits per a unes normes raonables i per a d’altres que no ho són. Abusar de les normes és tenir sed de poder, mentre que ignorar-les és passar-se de llest. Tot és qüestió d’equilibri.

I tot això diuen les teves imatges?
No! Hahahaha! Però precisament és el que porta qualsevol reflexió. Una reflexió és un diàleg, entre diverses persones o amb un mateix, però que porta a fer-se preguntes i a encadenar temes. Tu m’has preguntat sobre les fotos i hem acabat parlant de normes, i en el fons, parlem de l’exposició.

T’han desaparegut algunes imatges de les que hi havia al carrer. T’ho esperaves?
Sincerament, sí. És més, era un dels objectius: que desapareguessin les fotos. Si no n’hagués desaparegut cap voldria dir que m’he equivocat i que vivim en una societat on tothom és molt respectuós amb els béns públics i privats, amb l’art, amb la llibertat d’expressió... Quan vaig pensar en posar algunes fotos a fora de la sala que acull l’exposició ja ho vaig insinuar que potser no podria recollir totes les fotos. Les que vaig posar a la font van durar tres dies. Les dels patis laterals han durat una setmana... Però encara n’han quedat on no era fàcil arribar.

I a dins.
Evidentment. Aniriem malament si també haguessin desaparegut fotos de dins de la sala... Voldria dir que la gent ja no solament es passa de llesta, sinó que passa de tot i que no té ni vergonya. Per sort encara no estem tan malament...

Estàs satisfet amb l’exposició? Creus que ha transmès el missatge?
De satisfet, n’estic. M’ha fet molta il·lusió haver pogut fer aquesta exposició, que és la primera que faig en format físic, és a dir, fora d’internet. I si ha transmès el missatge...? Jo crec que hi haurà hagut gent que l’haurà captat i d’altra que ni tan sols se l’ha arribat a plantejar. En tot cas, tot i que les fotos no tenien una intenció purament estètica, hi ha alguna gent que m’ha comentat coses positives en aquest sentit. Fins i tot em van fer una crítica que em va deixar sorprès, ja que les fotos no mostren imatges boniques o agradables, perquè són de llocs degradats i són fotografia que tira cap a la instantània o la fotonotícia. Vull dir que no hi ha una estètica pensada ni explotada, però que algú ha volgut mirar-se les fotos amb aquesta visió.

I què et van dir?
Res, que una de les fotos, on es veuen unes vies abandonades entre les quals hi surt espígol, feta a Ripoll, presenta un equilibri molt extraordinari de les formes i els colors, així com una il·luminació que ajuda a ressaltar una imatge plena de bellesa i de pau... Més o menys és el que em van dir. Tot i que la crítica era més llarga, s’hi va estar força estona parlant d’aquella foto.

Només d’aquella?
No, d’altres també. Sobretot de les més grans, que són les que criden més l’atenció. I de les d’Instagram. Altra gent m’ha dit també per internet que els han agradat les fotos. Tot són maneres de mirar-s’ho.

Per acabar, tens algun altre projecte en marxa?
Sí, molts. Potser massa i tot. Diguem que el meu cap és com una bomba que no pot parar de pensar ni d’imaginar. Però bé, que els meus projectes més immediats no passen per cap altra exposició –que també tinc idees sobre això-. Ara estic treballant en uns cursos de cinema de cara a l’estiu. N’hi haurà un de redacció de guions cinematogràfics i un altre on farem un curt. També a Sant Carles de la Ràpita.

ID (Allò/ Identitat) a clicmania.tv

La televisió IP Clicmania.tv ha fet un reportatge sobre l'exposició de fotos, explicada pel propi autor. Podeu veure'l seguint aquest enllaç.

Gràcies a l'equip de Clicmania.tv!

diumenge, 1 d’abril del 2012

Inauguració de l'exposició fotogràfica "ID (Allò/Identitat)"

El proper dilluns dia 2 d'abril, a les 19h, Rubén Carcellé inaugura l'exposició fotogràfica "ID (Allò/Identitat)" a l'Església Nova de Sant Carles de la Ràpita.

Sobre la mostra

Com ja sabreu, ID (Allò/Identitat) és un recull fotogràfic sobre arquitectura urbana. Però que no vol fotografiar paisatges idíl·lics ni grans obres arquitectòniques. No són imatges boniques. Al contrari. Pretén mostrar la cara més poc habitual de tot tipus de construccions i paisatges que ens queden, sovint, a la vora de casa. Es tracta de llocs on s’hi ha instal·lat l’abandonament però que, tot i així, no han perdut la personalitat. També pretén mostrar contrastos. I és que, al cap i a la fi, el patrimoni material que ens envolta va modelant el medi per a configurar una personalitat única i irrepetible. Així, doncs, l’exposició és una mostra dels canvis dels temps i d’un canvi de rumb entre passat i futur quan es troben en una cruïlla on és difícil escollir el camí.

ID (Allò/Identitat) conté sèries fotogràfiques sobre alguns llocs d’interès de Sant Carles de la Ràpita, acompanyat d’altres fotografies preses a diversos indrets de Catalunya –com les Terres de l’Ebre o Ripoll-, Espanya –com les barques enfonsades en una ria asturiana-, o el món –en aquest cas, el Marroc-, tot mostrant que, al cap i a la fi, l’arquitectura urbana és una constant global amb característiques, això sí, pròpies.

A més, l’exposició també inclou una secció amb fotografies fetes tan sols la càmera d’un telèfon mòbil i la popular aplicació Instagram.

En total, més de 150 imatges.

L’Art surt al carrer

Algunes de les fotografies d’aquesta exposició estaran a l’exterior de l’Església Nova durant els prop de 20 dies que dura la mostra. Amb això es pretén un doble objectiu: apropar l’art al carrer, fent que tots els vianants en puguin gaudir en qualsevol moment. I també transformar les fotos en una metàfora viva. I és que, a mesura que passi el temps i depenent de les condicions meteorològiques, el paper es pot anar degradant tal com es degraden els edificis i paisatges que queden desatesos i sense protecció. També pot ser que algunes de les fotografies desapareguin, literalment, endutes pel vent o bé manllevades per passejants. Una mostra, en el segon cas, d’incivisme flagrant, com quan els veïns de la zona van arrancar les flors de les jardineres per endur-se-les a casa.

Les fotos a l’exterior es poden trobar als patis laterals de l’Església Nova (protegides en aquest cas per una reixa) i també a la font que hi ha a la plaça i que queda just davant de l’edifici.
Les podrem recuperar totes intactes el dia 20 d’abril?

Per què aquest títol?

ID (Allò/Identitat) fa referència a un doble terme i a dues idees. D’una banda, a la veu llatina id, que la ciència freudiana agafa per a parlar de l’allò. De l’altra, a l’abreviació anglesa per identity (identitat). Per tant, la idea central fa referència a una identitat oblidada, a una mena de subconscient arquitectònic i urbanístic on, per contemplació, arribem al plaer, però per oblit condemnem al dolor de la desaparició.

Sobre l’autor

ID (Allò/Identitat) és la primera exposició física de Rubén Carcellé. Ara bé, abans ha publicat altres treballs de temàtica semblant a webs especialitzats. Per exemple, fotografies sobre exploració urbana a la popular pàgina de Facebook de Territorio Abandonado o fotografies sobre revisions urbanístiques al seu web (BrainStorm Productions). De fet, ID (Allò/Identitat) també es pot visitar en línia a www.brainstormproductions.cat, on també podreu trobar el projecte My Green Dream, del mateix Carcellé, juntament amb altres treballs fotogràfics d’altres autors emergents.

Rubén Carcellé té una formació molt completa en el camp de la comunicació. És llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. A la mateixa universitat es va llicenciar poc després en Comunicació Audiovisual. La seva formació continua amb la llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques a través de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat d’Andorra. Així mateix, és dissenyador gràfic autodidacta i fotògraf freelance. Per tant, més que una feina, és una passió que li agrada poder compartir. Ho ha fet altres cops a través de la docència, i ara li arriba aquesta oportunitat en forma d’exposició.

Després d’ID (Allò/Identitat) ja pensa en nous projectes i té en ment noves possibles exposicions fotogràfiques.

Sobre l’Església Nova

L’edifici que acull l’exposició va ser declarat, el 12 de juliol de 1982, monument historicoartístic d’interès nacional per la Direcció General de Patrimoni Cultural. Aquesta declaració fa palès el compromís de protegir el monument i l’entorn. És per això que també és l’escenari idoni per a aquesta mostra fotogràfica, que reflexiona sobre el patrimoni dins del mateix patrimoni. Ara bé, l’Església Nova s’ha convertit en un edifici vivent, que s’ha anat transformant amb la trama urbanística, sent un exemple més de com es modela la història en aquest punt d’inflexió difícil que significa el progrés.

Tot i que ID (Allò/Identitat) no ha inclòs cap fotografia sobre aquest monument, l’autor vol recordar la necessitat de treballar conjuntament per a protegir el nostre patrimoni singular. Uns edificis que són el reflex de la nostra història.